EL MUSEO CAU FERRAT, INCAPAZ DE REVALORIZAR SU COLECCIÓN DE HIERRO

El Museo Cau Ferrat de Sitges conserva la mejor y más completa colección de hierro existente en el sur de Europa, formada por la antigua colección Rusiñol y la perteneciente a la Junta de Museos de Catalunya. Por este motivo, en el año 1933, el entonces director de los Museos de Arte de Cataluña, Joaquim Folch i Torres*, planteó convertir el Cau Ferrat en un referente internacional sobre las artes del hierro. Su proyecto incluía, además del museo, una escuela de forja, un centro de estudios del hierro y una biblioteca especializada con una sección monográfica dedicada a los hierros antiguos.

ENRIC PASTOR, UN GANIVETER EXCEPCIONAL

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, han constituït les fonts de finançament d’un projecte de recerca destinat a documentar l'ofici de ganiveter en el seu vessant etnogràfic.

PRODUCCIÓ DE FERRO A LA FARGA

L’antiga indústria siderúrgica catalana es concentrava als Pirineus i es duia a terme a les fargues. Una farga era un taller preindustrial destinat a la producció de ferro en brut que disposava d’una organització humana molt estructurada i una gestió racional dels recursos naturals (carbó, mineral i aigua).

LES FONERIES DE FERRO, UN PATRIMONI A VALORAR

L’any 1849, el Ministre d’hisenda español, Laureano Figueroa, es feia ressò de la instal·lació de les primeres foneries a Catalunya: “Bajo la denominación exótica de funderías, establecióse en 1833 esta industria que exige los más elevados conocimientos del ingeniero y llama en derredor suyo al carpintero, al fundidor y al cerrajero, para dar al [hierro] todas la formas imaginables".

CONCURSOS, TROBADES I FIRES DE FORJADORS

Una de les experiències més sorprenents que vaig viure durant els anys de residència al Berguedà va ser veure treballar un forjador a la seva fornal. Fou al taller del ferrer de la Colònia Rosal, en Jaume Casals, amb qui vaig documentar durant gairebé tres anys les eines i els processos tècnics propis del seu ofici.

LES FONERIES DE CANONS I MUNICIONS D'ARTILLERIA

La Reial Foneria de Barcelona
L’any 1537, es fundà a Barcelona la foneria reial d'artilleria, especialitzada en la construcció de canons de bronze i ferro. Un segle i mig més tard, es construí un nou edifici al capdavall de la Rambla, a tocar de la muralla i en front de l’Hort dels Franciscans, i l’any 1767, per ordre de Carles III, s’hi afegí una refineria especialitzada en un nou sistema de barrinament horitzontal dels canons.

L'ANTIGA FERRERIA CASAS DE GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

L'any 2004, l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà va financiar l’inventari d’una de les ferreries més antigues del Berguedà: la que havia pertangut a Joan Casas.

LA FIRA DE FERRO D'ALINS, A VALL FERRERA (PALLARS SOBIRÀ)


La petita població d’Alins, a la Vall Ferrera (Pallars Sobirà), acaba de viure un dels caps de setmana més intensos de l’any. Durant més de tres dies, la III Fira del Ferro Pirinenc ha desplegat una gran quantitat d’activitats destinades a revaloritzar el passat industrial de la Vall i de tot el Pirineu, íntimament relacionat amb el món del ferro.