La expresión "perder la chaveta" significa perder el juicio y está relacionada con el mundo del hierro? La chaveta es un tipo de clavija de hierro que se utilizaba para sujetar la rueda de carro a su eje o para fijar las barras de hierro que sostenían las vidrieras. La pérdida de la chaveta provocaría un grave desequilibrio en la rueda de carro -que saldría de su eje- y en la vidriera -que se desmarcharía.
L'expressió "perdre la xaveta" significa perdre el seny i està relacionada amb el món del ferro? La xaveta és un tipus de clàvia de ferro que s'emprava per subjectar la roda de carro al fusell o per fixar les barres de ferro que sostenien les vidrieres. La pèrdua de la xaveta provocaría un greu desequilibri en la roda de carro -que sortiria del seu eix- i en la vidriera-que es desmarxaria.
Más información en: / Més información a:
http://issuu.com/lluisaamenos/docs/ferramentes_vitralls_-_pedralbes?mode=window&viewMode=singlePage&printButtonEnabled=false&backgroundColor=%23222222
El escritor, científico y naturalista romano, Plinio el Viejo (Siglo I), describió algunas técnicas de forja en su tratado Historia Natural. Plinio definió los diversos tipos de hierro conocido en la época y remarcó la importancia de los cambios cromáticos en el momento de forjarlo:
L'escriptor, científic i naturalista romà, Plini el Vell (Segle I), va descriure algunes tècniques de forja en el seu tractat Història Natural. Plini va definir els diversos tipus de ferro conegut a l'època i va remarcar la importància dels canvis cromàtics a l'hora de forjar-lo:
"El hierro calentado al fuego si no se fragua a golpes, se estropea. Al rojo no es susceptible de forja, ni antes de que se ponga al rojo blanco (…)”
Plini el Vell; Història Natural, 34, 143
http://issuu.com/lluisaamenos/docs/l_ofici_de_ferrer?mode=embed&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Fcolor%2Flayout.xml&backgroundColor=2a5083&showFlipBtn=true
A partir del siglo XVI, se documentan en Castilla unas factorías hidráulicas, llamadas fanderías, y dedicadas a la fabricación de plancha de hierro? Ésta iba destinada a proveer principalmente la industria militar, y más concretamente, la especializada en la producción de armas y arneses (corazas, escudos, cascos, camilleras…)
A partir del segle XVI, es documenten a Castella unas factories hidràuliques, anomenades fanderías, i dedicades a la fabricació de planxa de ferro? Aquesta anava destinada a proveir principalment la indústria militar, i més concretament, l’especialitzada en la producció d’armes i arnesos (cuirasses, escuts, cascos, gamberes…)
El gran arquitecto modernista, Antoni Gaudí era hijo de un calderero de Riudoms y aprendió a forjar en la calderería Sardá, de Reus, y en la herrería de su primo, Antoni Ciré Montserrat. El conocimiento directo de la materia y de las técnicas de forja fueron determinantes para la concepción y proyección de los magníficos diseños en hierro aplicados a sus edificios. Gaudí trabajó únicamente con Joan Oñós y los hermanos Badía, los mejores forjadores de la Barcelona modernista.
El gran arquitecte modernista, Antoni Gaudí era fill d'un calderer de Riudoms i aprengué a forjar a la caldereria Sardà, de Reus, i a la ferreria del seu cosí, Antoni Ciré Montserrat. El coneixement directe de la matèria i de les tècniques de forja foren determinants per a la concepció i projecció dels magnífics dissenys en ferro aplicats als seus edificis. Gaudí treballà únicament amb Joan Oñós i els germans Badia, els millors forjadors de la Barcelona modernista.
Los caballos inquietos se herraban dentro de una especie de jaula para evitar que se moviesen y diesen coces? Este instrumento, denominado "potro”, aparece documentado por primera vez en una pintura del siglo XV que representa a San Eloy herrando un caballo, y todavía seguía en uso durante los años cincuenta del siglo XX. En algunas plazas de pueblo, en prados y en bosques del Pirineo, todavía se pueden ver potros hechos de piedra y de madera.
Els cavalls inquiets es ferraven dins d’una mena de gàbia per evitar que es moguessin i donessin coces? Aquest instrument, anomenat "poltre”, apareix documentat per primera vegada en una pintura del segle XV que representa Sant Eloi ferrant un cavall, i encara seguia en ús durant els anys cinquanta del segle XX. En algunes places de poble, en prats i en boscos del Pirineu, encara es poden veure poltres fets de pedra i de fusta.
Ver la imagen en: / Vegeu la imatge a:
AMENÓS, Ll: "L'ofici de ferrer a la Catalunya medieval", Butlletí Arqueològic, núm. 26, p. 175-217.
__________________________________
La vila de Ripoll fou el principal centre productor de ferro de Catalunya i desenvolupà una floreixent indústria derivada entre els segles XVI i XIX? Les produccions més sobresortints -i que donaren més renom a la vila- foren les armes de foc portàtils, valorades per la gran qualitat tècnica i la sumptuositat decorativa, i els claus.
http://www.ripoll.cat/municipi7_1.php
http://www.davinci-systems.es/ripoll/museu.htm
________________________________________
Al segle XVIII, hi va haver a Catalunya diversos tallers de rellotgeria domèstica que van fabricar una gran quantitat de rellotges mecànics de variada tipologia i estil, però amb un denominador comú: l’escapament català. Arenys de Munt, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada, Manresa, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic són les principals poblacions rellotgeres.
http://www.vintagefactory.es/rellotge-catala-p-105.html
________________________________________
Henry-Louis Duhamel de Monceau (1700-1782) fou un enginyer naval, físic, botànic, químic, agrònom i científic francès? Prolífic autor, d’esperit enciclopedista, escriví l’any 1762 l’obra Art du Serrurier, un complet tractat de serralleria que inclou preceptes per distingir les diverses classes de ferro, receptes tècniques per a la realització de peces concretes, i un complet corpus de gravats il•lustratius.
http://es.wikipedia.org/wiki/Henri-Louis_Duhamel_du_Monceau
________________________________________
Pitágoras descubrió su Teoría Musical o Teleion al pasar cerca de una herrería? Se dió cuenta de que los sonidos de los martillos al picar sobre el yunque correspondían a los intervalos de cuarta, quinta y octava, y que la única diferencia que había entre los martillos era su peso. El resultado de todo ello fue la siguiente Ley: la altura de un sonido producido por un cuerpo metálico es directamente proporcional a su volumen y peso.
Pitàgores va descobrir la seva Teoria Musical o Teleion al passar pel costat d'una ferreria? Es va adonar que els sons que feien els martells al picar sobre l'enclusa corresponien als intervals musicals de quarta, cinquena i vuitena, i que l'única diferència que hi havia entre els martells era el seu pes. El resultat de tot això fou la següent Llei: l'alçada d'un so produït per un cos metàl·lic és directament proporcional al seu volum i pes.
________________________________________
En el año 1889, el pintor y coleccionista de hierros Santiago Rusiñol inmortalizó la herrería del pueblo de Santa Eugenia de Berga en una pintura al óleo titulada "Herrero” y la describió fielmente en una crónica publicada en el periódico La Vanguardia?
L'any 1889, el pintor i col•leccionista de ferros Santiago Rusiñol immortalitzà la ferreria del poble de Santa Eugènia de Berga en una pintura a l'oli titulada "Ferrer" i en féu una descripció fidel en una crònica publicada al diari La Vanguardia?
"Era la tienda del mismo, negra como los pesares del caballo; el yunque se destacaba bruñido en medio de la sala; el fuelle hacia saltar chispas de fuego con un soplo acompasado y en las paredes entre herramientas del oficio, se destacaban redondos los zapatos de todas las medidas y para todas la edades (...). El aprendiz de confianza de la casa estava dando á macha martillo la última mano á los guantes sobre el yunque sonoro, revolviéndolos como ascua de fuego de una parte á otra con las tenazas, hasta que con la sonrisa del que lleva á cabo una obra meritoria, los hechó al agua, que los recibió con un suspiro estridente.”
La Vanguardia, 14-VII-1889
Santiago Rusiñol [1861-1931], Fundación Cultural Mapfre Vida, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1997, p. 126, cat. núm. 9, fig. p. 127
________________________________________
Els balcons de ferro de la Casa Amatller i de la Casa Terrades (Casa de les Punxes), obres de l'arquitecte Puig i Cadafalch, foren forjats pel reputat serraller Manuel Ballarín? Les serralleries artístiques modernistes combinaven el treball tradicional del ferro amb la incorporació de processos mecanitzats, amb l'objectiu de donar als seus productes una apariència artesanal a uns preus competitius... i van convertir la ciutat barcelonina en el millor i més gran "museu de l'art i l'arquitectura del ferro".
AMENÓS, Lluïsa; "Foneria i forja", El Modernisme a l'entorn de l'arquitectura, Edicions l'Isard, 2002, p. 279-294
________________________________________
Les reixes i els objectes sumptuaris de ferro es dauraven o pintaven de colors vius amb la finalitat d’embellir-los i protegir-los de la corrosió? Les ferramentes que reforçaven les portes de les esglésies romàniques estaven originalment pintades o daurades i s’aplicaven sobre batents de fusta revestits amb cuir tenyit de color vermell? Les reixes medievals catalanes es pintaven sovint amb els colors reials, és a dir, vermell i groc?
AMENÓS, Lluïsa; "La forja", L'Art Gòtic a Catalunya, vol. 8, Barcelona, 2008
________________________________________
L'any 1933, la Junta de Museus va projectar convertir el Cau Ferrat en un museu de referència internacional en l'art de la forja? El projecte incloïa una biblioteca especialitzada i una escola de forja. Malauradament, encara no existeix a Catalunya -coneguda internacionalment per la "farga catalana"- cap centre museístic que expliqui la rica història d'aquest patrimoni.
AMENÓS, Lluïsa; "L'origen de la col•lecció de ferros conservada al Museu Cau Ferrat de Sitges", Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. XX (2006), p. 105-125.
_______________________________________
Entre finales del siglo XIX e inicios del XX, los grandes escultores Pablo Gargallo y Pablo Picasso mantuvieron contacto con el taller de forja Concordio González e hijos, situado en la Rambla de Catalunya de Barcelona y propiedad del padre del también escultor Julio González? Concordio González fué un reputado cerrajero que trabajó para los mejores arquitectos del modernismo Barcelonés, momento en que la ciudad vivió un verdadero renacer de la forja artística.
Entre finals del segle XIX i principis del XX, els grans escultors Pablo Gargallo i Pablo Picasso van mantenir contacte amb el taller de forja de Concordio González e hijos, situat a la Rambla de Catalunya de Barcelona i propietat del pare del també escultor Juli González? Concordi González fou un reputat serraller que va treballar per als millors arquitectes modernistes de Barcelona, moment en què la ciutat va viure un veritable renaixement de la forja artística.
AMENÓS, Ll: Art, indústria i arquitectura del ferro a la Barcelona Modernista [En preparación]
________________________________________
Marca del herrero Pablo de Barcelona (S. XI)
Marca del ferrer Pau de Barcelona (S. XI)
Finalitzat l’aprenentatge de l’ofici, els ferrers obtenien el signumo marca amb el qual haurien d’identificar els objectes sortits del seu taller? Els ferrers de Barcelona estaven obligats a marcar els seus productes en un lloc visible. A finals del segle XV, el Gremi barceloní obrí un llibre de registre amb els noms dels mestres i el seu senyal gravat en una placa de plom. Alguns museus catalans conserven peces antigues de ferro amb marques gravades.
